Josep Maria Mònaco és el fundador i director de Mònaco i Rosich, una empresa d’administració de finques creada el 2008 amb l’objectiu de gestionar patrimonis immobiliaris, incloent-hi lloguers i comunitats de propietaris. L’empresa es distingeix pel seu ampli coneixement legislatiu i la seva experiència en la resolució de conflictes, habituals a les comunitats de veïns. El 2012, les seves filles Elisabet i María Mónaco es van incorporar al projecte professional, aportant una sòlida formació. Ara, el despatx compta amb vuit persones, totes elles professionals del sector, i amb un programari de gestió de màxima fiabilitat per seguir fent passos cap a la digitalització.

Què és la professió d’administrador de finques?

En gestionar els edificis i les relacions entre els seus ocupants, ja siguin propietaris o llogaters, abordant totes les problemàtiques tècniques, jurídiques, fiscals i de gestió que sorgeixen en cada cas. La secció de manteniment i les accions de conservació i reparació tenen una rellevància especial, particularment ara per les correccions necessàries derivades de les Inspeccions Tècniques d’Edificis (ITE).

I resoldre conflictes?

Aquesta hauria de ser una de les principals funcions dels administradors de finques: gestionar eficaçment els conflictes i problemàtiques que sorgeixen a les comunitats i edificis de lloguer. En el nostre cas, complim aquesta funció amb coneixement notable gràcies a la formació fiscal, jurídica i financera de tot el nostre equip. Coneixem molt bé les diverses situacions que es poden presentar i oferim a les comunitats les eines necessàries per resoldre aquests conflictes sense necessitat d’acudir a instàncies superiors, com ara jutjats i tribunals de justícia. Tot i que no sempre és possible evitar aquestes instàncies, en la majoria dels casos aconseguim una resolució efectiva. Quan no és possible, ens encarreguem de gestionar i tutelar les corresponents demandes judicials.

Las comunidades de vecinos enfrentan problemas constantes que el administrador de fincas debe resolver”

Josep Maria Mónaco

Quins són els problemes més habituals?

Les comunitats de veïns s’enfronten a problemes constants que l’administrador de finques ha de resoldre. Un dels més preocupants per als propietaris és l’impagament de les despeses comunes, tant recurrents com extraordinàries, per part d’algun propietari. Tot i això, aquesta qüestió ha anat millorant amb els anys, no només pel creixement econòmic del país, sinó també per l’ampliació de recursos jurídics disponibles. Un exemple és el procediment monitori, que és molt més ràpid i econòmic que els procediments habituals, a més de no requerir necessàriament la intervenció d’advocats i procuradors.

I de convivència?

Els més habituals inclouen conflictes sobre l’habitabilitat de l’immoble, el descans nocturn i la responsabilitat per filtracions d’aigua entre pisos, així com determinar si les despeses derivades d’aquestes filtracions corresponen a la comunitat o propietari individual. Altres conflictes menys freqüents, però possibles, poden sorgir en relació amb l’ús de serveis comuns com ara la piscina o les zones esportives.

Com s’aconsegueix una bona convivència?

Mitjançant l’aportació que podem fer tots. Els veïns, per part seva, el president, per la seva. I bé, és evident que l’administrador, amb la seva intervenció professional, té eines perquè la gent estigui cohesionada, almenys en el projecte i l’administració d’aquesta comunitat. Com? Doncs fent assemblees, les juntes de propietaris que siguin tan amigables com sigui possible. No donar solemnitat, no donar distància als propietaris pel que fa a l’administrador.

Les comunitats reflecteixen la diversitat social?

Sí, són molt transversals i contenen aspectes a considerar que pot tenir una societat en conjunt. Evidentment, això no és al 100%, però sí, atesa la transversalitat que hi ha a les tipologies dels veïns, moltes qüestions que es veuen a les comunitats de propietaris són les que es veuen als grups socials d’un altre ordre i d’una altra magnitud.

Algun consell?

Inevitablement, a les comunitats hi ha problemes, però no són eterns, una comunitat de propietaris diríem que té un semàfor i quan s’encén una llum vermella, l’administrador sap que ha de treballar molt més amb aquella comunitat. I quan el semàfor vermell s’apaga, aleshores hi ha una certa placidesa en les relacions entre propietaris.

En las comunidades hay problemas, pero no son eternos”

Josep Maria Mónaco

El més important és…

Saber que l’administrador està sempre a l’altra banda del telèfon o al despatx quan el visitarà, naturalment, amb una cita prèvia. La proximitat i fer pedagogia sobre les coses. És a dir, no dir que la llei és així, sinó explicar com són les emparas legals que té cada part i com les ha d’utilitzar. En definitiva, la lliçó més important que nosaltres hem après i que fem servir és que hi ha d’haver proximitat, manca de solemnitat en la relació, la senzillesa i, bé, sobretot, estar sempre a disposició.